Els horts urbans i l’agricultura urbana han experimentat un increment els últims anys a Barcelona i a moltes ciutats del món, arran d’una creixent demanda social per espais urbans on poder cultivar i realitzar diverses activitats vinculades als horts, i una major sensibilització de la població sobre la importància de viure en ciutats sostenibles ambientalment i socialment.

Per bé que el principal objectiu d’un hort sol ser el cultiu de productes agrícoles, en els horts urbans l’interès per aquests espais engloba diferents visions i interessos que sovint són complementaris. Des de l’educació ambiental, el contacte amb la natura, la inclusió social i l’alimentació saludable fins a l’envelliment actiu, la cohesió social i l’activisme social i polític.

L’Ajuntament de Barcelona, des de diverses àrees del consistori, ha anat implementat iniciatives, polítiques i plans municipals que inclouen l’agricultura urbana en algunes de les seves parts.

Destaca l’Estratègia d’Agricultura Urbana de Barcelona com a instrument principal de planificació relacionat amb els horts urbans. Amb l’objectiu de  projectar una estratègia amb horitzó fins al 2030, vol aconseguir una ciutat ecològica, sana, inclusiva, cohesionada, justa i resilient i amb una ciutadania implicada en la gestió dels horts i en la promoció de l'agroecologia i la sobirania alimentària.

Els horts urbans són espais on per definició s’hi practica l’agricultura urbana, però on hi intervenen i interactuen diferents factors i interessos que fan que siguin espais a vegades molt heterogenis entre si. La seva classificació pot resultar complexa, ja que un mateix espai pot tenir diferents finalitats simultànies o no (cultiu, educatiu, cohesió social, qüestionant el model productiu alimentari, etc.) i diferents tipologies de gestió, cultiu i propietat.

Els horts urbans de la ciutat de Barcelona es poden classificar en els següents grups:

 

• Horts municipals
• Horts del programa "Mans al verd"
• Horts comunitaris i socials
• Horts escolars
• Horts en cobertes, murs verticals i balcons
• Horts en jardins privats
• Horts hidropònics

La xarxa d’horts municipals de Barcelona és un programa de participació de l’àrea de medi ambient, gestionat des de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. Els usuaris i usuàries d’aquest horts són, per normativa, persones jubilades de 65 anys o més, empadronada al districte on està situat l'hort. La gestió de les parcel·les és individual i l’agricultura és, per normativa, ecològica.

La xarxa compta amb 15 horts municipals repartits per tot el municipi i amb 350 persones usuàries i 27 entitats.

 

El programa municipal “Mans al Verd” té l’objectiu de dinamitzar terrenys en desús de la ciutat, a través d’iniciatives d’interès públic de caràcter provisional impulsades per entitats públiques o privades sense ànim de lucre.

L’espai per als horts es concedeix, a través d’un concurs públic, a entitats que hi estan interessades, amb una durabilitat determinada i la gestió de l’hort la realitzen aquestes entitats. El pla preveu aquests espais com una oportunitat per implicar els agents socials en la regeneració d’aquests espais i la vocació participativa es basa en el principi de responsabilitat, a través del qual es garanteix la implicació i el vincle continu entre els agents públics i privats sense ànim de lucre.

   

Els horts comunitaris i socials tenen diferències entre ells, però sovint, a banda de la component agrícola, són horts autogestionats que tenen altres objectius com ara la recuperació d’espais per al barri, afavorir la salut de les persones mitjançant l’alimentació saludable i l’agricultura ecològica, la recuperació de la cultura agrícola a través de coneixements pràctics aplicats a l’hort i/o la reivindicació d'un model alimentari alternatiu. Alguns d'aquests horts són espais ocupats pels veïns mentre que en d'altres existeix algun tipus de cessió per part de l'Ajuntament (sovint dels districtes) o del propietari.

 

Els horts a les escoles tenen la principal funció de l’educació ambiental i l’educació en l’alimentació saludable. En alguns casos també són una eina per a estudiants amb dificultats d’aprenentatge o d’integració dins el sistema educatiu. Les nostres societats post industrials han provocat un allunyament de les noves generacions de tot el que es considera rural i del coneixement de l’agricultura i de l’origen dels aliments i en aquest sentit els horts urbans poden jugar un paper destacat en l'educació ambiental. L'espai per als horts escolars, no té una durabilitat determinada, depèn de cada centre escolar. L’hort pot ser des d’un jardí, un balcó, una terrassa o un espai obert i en la majoria dels casos se situa dins el recinte escolar.

 

Els horts en aquests tipus d’espais han anat proliferant els últims anys, fent evident l’interès creixent de l’agricultura urbana a la ciutat. Generalment són horts privats amb un o pocs usuaris, però també alguns comunitaris o públics.  Es força comú veure horts generalment de títol privat però també alguns comunitaris o públics, en espais com cobertes, balcons o terrasses. Per altra banda, s'està posant de moda la construcció d'horts verticals en murs, que a diferència dels horts que podem veure en terrasses, balcons o en taules de cultiu, són horts plantats en un pla vertical enlloc d’un pla horitzontal. El programa municipal “Qui té una coberta, té un tresor” dona ajudes per crear horts en cobertes.

 

Encara que Barcelona és una ciutat densa amb molts blocs d’edificis i poc espai permeable, existeixen jardins privats que en algunes ocasions s’utilitzen com a petits horts privats. Són horts difícils de detectar, ja que sovint no es veuen des del carrer i es desconeix la quantitat que hi pot haver a la ciutat de Barcelona.

 

Un hort hidropònic es caracteritza per la falta de terra o sòl en el creixement de les plantes, en què el mètode de cultiu és a través de sals minerals dissoltes en aigua de manera que la planta es troba en flotació per sobre d’un petit estanc d’aigua i amb les arrels submergides en la solució aquosa. Aquest mètode és molt eficient i permet cultivar en espais molt reduïts que no tinguin possibilitat d’arribar al substrat.

La investigació i implementació d’horts hidropònics ha anat en augment els últims anys, però són encara molt residuals, i en la majoria de casos són centres de recerca o empreses privades. Per altra banda, podem observar que aquest sistema de cultiu també es podria fer en espais interiors o sense accés al sòl sempre i quan és disposi d’un sistema d’il·luminació adient.

L’Hort al Terrat és un projecte en xarxa promogut per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). El projecte va adreçat al col·lectiu de persones amb discapacitat i/o diversitat funcional d’entitats que treballen en el sector, que són les encarregades de tenir-ne cura. L’Hort al Terrat es va iniciar l’any 2016 i ha seguit funcionant durant la pandèmia de la Covid-19 amb totes les mesures de seguretat esdevenint, de fet, un espai  segur per a les persones participants. En aquests moments hi ha deu horts en funcionament.